Les resolucions judicials i la
reducció de tensió per part del Govern Balear poden fer pensar que el conflicte
educatiu s’ha resolt i que Bauzá i els seus han estat derrotats. Pensar això
seria una equivocació per dues raons bàsiques.
En primer lloc perquè el
conflicte educatiu anava molt més enllà del Til i de l’ús de les distentes
llengües a les distintes assignatures. El conflicte educatiu va de formes, de
la necessitat d’un pacte educatiu, i va de temes molt de fons com les ràtios,
els programes de suport, la professionalització dels equips directius,
l'autonomia de centre, l’elecció d’escola i el repartiment dels alumnes, la
formació del professorat, la sempre pendent potenciació de la formació
professional, la LOMQE…
En segon lloc continuam sense
tenir una definició clara dels objectius
lingüístics i de la seva implementació. Sembla lògic que l’objectiu
desitjable seria que els alumnes acabassin l’ensenyament dominant les dues
llengües oficials i l’anglès. Sembla lògic, però molts tenim la
sensació que aquest objectiu realment no és tan compartit perquè el coneixement
i estima de la llengua pròpia molts de pics brilla per la seva absència. Ara bé, donant per bo l’objectiu
s’ha de dir que això no és gens fàcil. És evident que les realitats
sociolingüístiques són diferents, no és la mateixa realitat la de Sineu que la
de Palmanova. Com és evident que moltíssimes escoles i mestres no tenen les
capacitats i els recursos per poder assolir l’objectiu. Ni es pot fer recaure
tot damunt l’escola… Per tant, ni es pot implantar de manera uniforme i ràpida,
ni té cap sentit un repartiment igual per llengües a totes les escoles i arreu.
El TIL és mort però l’hem d’acabar d’enterrar no sigui que ressusciti…
Aquesta segurament ha estat una
legislatura en que l’educació ha estat la gran protagonista. Aquest
protagonisme, amb les seves coses bones i dolentes, pot haver generat unes
condicions perquè realment tothom hagi d’assumir les seves responsabilitats i
perquè el consens i l’acord sigui un clam que no es pugui evitar. La dutxa
escocesa que els darrers mesos està aplicant la Conselleria d’Educació
no ens hauria de fer creure que la tempesta ha passat. El que hi ha és un
tèntol perquè malauradament l'apotecari i els seus no consideren que s’hagin
equivocat, el que consideren és que els hi convé aturar les hostilitats fins
després de les eleccions.
Més que mai ara és el moment de
fer palesa una ferma voluntats que els docents tornin a la Conselleria , que la
universitat exerceixi la seva funció assessora i experta, que l’objectiu del
coneixement de les tres llengües sigui real i no pura retòrica per anar en
contra de la llengua pròpia i, sobretot, que s’afronti el conjunt dels reptes
que té un àmbit tan nuclear per una societat com és l’educació. I tot plegat, passava, passa i
passarà per aquest famòs pacte educatiu que dissortament alguns no estan, ni
volen estar, en disposició d’aconseguir…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada