La societat del
benestar que tenim a Europa no s’entén sense un bon sistema sanitari que doni cobertura
a la totalitat de la població. La salut és el més important per a les persones
i, per tant, qualsevol projecte col·lectiu modern passa per articular aquesta
prioritat.
Les polítiques
públiques en matèria de salut a les Illes Balears han de partir de dues idees
bàsiques. La primera idea és aconseguir un major poder de decisió. Un President
del Govern espanyol va explicar fa anys que Espanya és un estat molt
descentralitzat en la despesa pública però no en la decisió política.
Efectivament, salut és el gran capítol de despesa pública de les autonomies, en
el cas de Balears al voltant del 40% del pressupost del Govern Balear es dedica
a aquesta àrea. El que passa és que cada pic més sembla que les polítiques que
es fan amb aquests recursos venen dictaminades a Madrid enlloc de venir
decidides a les Balears. I això és un exemple clar de la perversió i una
explicació de la posada en qüestió del model autonòmic, si hi ha autonomia no
és només per pagar nòmines i manteniment, que també, sinó per poder implantar
polítiques pròpies i específiques.
La segona idea
que s’ha de tenir molt present en matèria de polítiques públiques de salut a
Balears és el tema del finançament. Encara que n’hi hagi molts que no vulguin
canviar una determinada situació i que per combatre la necessitat de canvi
esgrimeixin el concepte d’igualtat de tots els espanyols.... Allò cert és que
les xifres demostren que no hi ha res més desigual que mantenir l’actual
situació. El 2014 per finançament sanitari s’han invertit a Balears 1.053 euros
per persona mentre que al País Basc se n’han invertit 1.540 euros. Any darrera
any les Balears estam a la coa de despesa sanitària encara que siguem una terra
que a través de la pressió fiscal que tenim, la més alta de l’estat, generem
els recursos suficients per poder tenir una despesa més elevada. Aquesta
realitat desigual que alguns no volen canviar en virtut d’una igualtat teòrica
totalment falsa i inexistent afecta a les llistes d’espera que patim, a la
implantació d’una facultat de medicina, a comptar a cada illa amb serveis tan
elementals com el de radioteràpia, gaudir de més equipaments més ben dotats,
ajudar adequadament a les famílies que tenen un malalt i que s’han de
traslladar a Mallorca ...
Estoicament els
ciutadans balears ens resignam a la desigualtat, a les retallades i als
copagaments que afecta la nostra pròpia salut o la dels nostres familiars i
amics. Una situació que va arribar al paroxisme de veure com es va estar a punt
de tancar l’hospital general i el Joan March. Aquesta actitud “del tanmateix”
s’ha de canviar, no podem continuar ancorats a la coa si tenim recursos per ser
capdavanters. A més, a un país turístic disposar d’un bon sistema sanitari és
un avantatge competitiu davant les destinacions amb costs molt més baixos. Quan
més s’aprofundeixi en aquesta avantatge competitiu, millor tant pels residents
com, des d’aquest punt de vista, per a l’economia balear.
Un sistema
sanitari públic universal és una gran conquesta de les societats occidentals,
una conquesta irrenunciable. Com tota obra humana és millorable, s’han de
depurar les imperfeccions, que lògicament també hi són. Ara bé, les Balears
poden aspirar i han d’aspirar a un sistema propi capaç de definir una política
específica en matèria de salut i dotada dels recursos suficients.