No me deixa de sorprendre la
quantitat de persones que posant-se a la boca una paraula veuen resolta
l’articulació de la pluralitat nacional o territorial de l’estat espanyol.
Aquesta paraula lògicament és el federalisme. Seguit seguit podem sentir i
escoltar persones que, des de la més bona fe, ens expliquen que la solució al
repte català, a la crisi del model autonòmic, a la vertebració de la diversitat
és el federalisme.
El problema sorgeix quan un es
demana, què dimonis és el federalisme? Obviament aquí es podria fer una
disquisició teòrica que alguns considerarien interessant i altres un avorriment
inaguantable. No és la meva intenció fer aquesta disquisició. I no és la meva
intenció perquè ja fa anys que hi ha una coincidència generalitzada en dir que
no existeix un únic model federal, sinó que hi ha tants models federals com
estats tenen aquest sistema. Podríem dir que a cada cap el seu capell, i que
com que no hi ha caps iguals el federalisme ha tengut l’habilitat de la
flexibilitat i l’adaptació, ha fabricat un capell diferent per a cada cap. A
favor dels defensors de la solució federal s’ha de dir que com a mínim intenten
proposar alguna cosa, és a dir, veuen que l’immobilisme, l’enfrontament, la
negació i el no fer res no aportarà cap solució ni cap millora.
La qüestió és que a la “meseta” i
als nuclis de poder de l’estat n’hi ha ben pocs que es declarin federalistes. I
la qüestió és que sense un aclariment del contingut del concepte poca cosa es
pot entendre del que es defensa. Per què a un estat federal els aeroports
serien competència del govern central o dels estats? Per què a un estat federal
els tributs els recaptaria el govern central o els estats? Per què a un estat
federal el govern central respectaria les competències dels estats? Per què a
un estat federal podríem dissenyar la presència i exigencia de les llengües
avui cooficials sense limitacions?
La resposta és que totes aquestes
coses serien possibles o no depenent de la definició constitucional al respecte
i, sobretot, de l’aplicació diària del model. Perquè amb l’estat autonòmic també haurien estat possibles. Semblava que
serien possibles. Podrien ser possibles. Certament el model autonòmic és
molt obert i permet una recentralització que un model més definit podria
restringir o limitar. Ara bé, el problema no és tan de model com de pràctica i
cultura política. I aquí és on la sensació de l’anomenat nacionalisme perifèric
és absolutament escèptica. Si l’estat no compleix les seves pròpies lleis
orgàniques com l’Estatut balear que preveu unes determinades inversions o la
llei de finançament que preveu una revisió del sistema en un període de temps,
si l’estat es passa el poder legislatiu i les competències autonòmiques per
l’arc del triomf cada divendres aprovant decrets-llei, si l’estat és capaç de
prostituir institucions bàsiques com el tribunal constitucional pera conseguir
determinats objectius polítics, si tot això és així, la ferida és més fonda…
Entenc perfectament que hi hagi
persones i col·lectius que considerin que és l’hora d’un nou pacte, d’una
modificació constitucional, d’un nou esforç per encaixar satisfactòriament les
nacionalitats dins l’estat. També entenc que n’hi hagi que en siguin molt
escèptics. Trob, però, que per avançar és imprescindible anar més enllà de
l’eslogan. I el federalisme sense una gran concreció del seu significat és pur
eslogan.
Ens encaminam cap un escenari en
que continuaran passant coses. Consulta catalana, davallada del bipartidisme,
eleccions autonòmiques i estatals… Com sempre això generarà oportunitats que
els ciutadans de les Illes Balears hauríem d’aprofitar per fer sentir la nostra
veu, per no quedar al vagó de coa, per formar part dels que marquen tendència,
deixar de ser els que més pagam i manco contam/comptam… No ens hem d’entabanar
amb paraules que poden sonar molt bé, ja n’hi ha prou de cortines de fum, de
bones paraules, de clucades d’ull buides… Si Balears no es posiciona
continuarem fotuts i banyuts… Posicionar-mos adequadament hauria de ser la
nostra obsessió i és la nostra gran oportunitat.