Estatut incomplit

Ara que tot just s’ha celebrat el dia de les Illes Balears és un bon moment per xerrar del nostre autogovern. Massa sovint ens deixam anar per desitjos, per miratges i per elucubracions que més o manco a tots ens poden agradar i en canvi no prestam l’atenció deguda al nostre marc institucional existent.

 

Les Illes Balears amb l’autonomia establerta l’any 1983 han anat recuperant quotes d’autogovern. Per molts aquestes quotes són insuficients i han estat massa sovint intervingudes o limitades per l’acció pervertidora de l’estat central, en tot cas, però, amb tots els emperons tenim un cert autogovern que es fonamenta ara per ara en l’Estatut d’Autonomia aprovat l’any 2007.

 

Els que es posen a la boca de manera continuada i embafadora la constitució i el sistema estaria molt bé que donassin llum i no fum primer de tot complint el que diu aquest Estatut que és una llei orgànica de l’estat. Perquè la realitat és que darrera tanta retòrica constitucionalista el que hi ha molt sovint és un incompliment continuat i premeditat del repartiment territorial del poder...

 

El nostre Estatut preveia i preveu unes inversions estatutàries mentre arribava un nou règim especial per aquestes illes. La realitat ara mateix ha estat que ni inversions ni règim especial. El nostre Estatut preveia i preveu unes noves competències per les Illes Balears com justícia o policia el traspàs de les quals és com un misteri i preveu unes competències pròpies com les de comerç o educació que són contínuament laminades per l’estat sense que el Govern interposi els corresponents recursos davant el Tribunal Constitucional... El nostre Estatut preveia i preveu un marc institucional bàsic amb alguns òrgans de participació i defensa dels drets que bé s’han eliminat (Consell Econòmic i Social) o encara no s’han posat en marxa (Sindicatura de greuges). El nostre Estatut preveia i preveu un repartiment competencial entre Govern i Consells que encara està bàsicament pendent de realitzar. El nostre Estatut preveia i preveu que la llengua pròpia i oficial d’aquest país és la catalana i que la Universitat és l’òrgan consultiu en aquesta qüestió, no importa constatar l’ús que n’ha fet el govern Bauzá d’això... De fet, es podria dir que l’única previsió de l’Estatut que ha estat àmpliament desenvolupada ha estat la del decret llei dels quals se n’ha fet un ús i abús evident.

 

Aquesta breu enumeració només pretén constatar, per una banda, que a pics ens perdem en discussions de màxims quan ni tan sols s’està complint la norma fonamental de l’autogovern i, per una altra banda, que els actuals governants que es declaren tant constitucionalistes i tan defensors de la normativa vigent s’haurien de posar ben vermells quan fan segons quins discursos… Tot i poder voler horitzons més ambiciosos primer de tot hauríem d’intentar complir i treure el màxim de suc a l’actual marc d’autogovern i, sobretot, denunciar el continuu incompliment per qui hauria de ser realment, i no només retòricament, el seu principal garant.