Una de les primeres coses que va fer
l’actual Govern del Sr. Bauzá va ser modificar un article de la llei de comerç
per donar via lliure a la implantació de grans superfícies comercials tot
rompent un cert consens que existía sobre la matèria. Hi ha un model de ciutat,
d’economia, de consum i oci, de territori i mobilitat que consisteix en anar
situant grans superfícies comercials a les afores de les ciutats. Hi ha un
altre model de ciutat i de tota la resta que consistiria en intentar concentrar
els usos comercials i d’entreteniment dins les ciutats, enfortint el comerç de
proximitat... Evidentment no són dos models tancats, es combinen des de fa
estona, el problema és si aquesta legislatura s’ha descompensat el precari
equilibri existent i el problema és establir quines són les prioritats.
En la meva modesta opinió les Balears com a
país turístic tenen un repte fonamental: la singularització. A moltes bandes hi
ha platges, paisatges, botigues, restaurants, museus... el repte es troba en
que les teves platges, paisatges, botigues... siguin especials i úniques. I què
les pots fer singulars? En teoria entenc que dues coses: la seva qualitat-peculiaritat
pròpia i el seu entorn. Anar cap un model configurat per franquícies i per edificis
moderns bàsicament tancats a l’exterior és anar en la direcció contrària de la
singularització.
Ja fa anys que va fer fortuna la teoria dels
no-llocs: espais urbans sense cap personalitat pròpia que podrien estar a
qualsevol ciutat. Determinats centres comercials encaixen bastant bé amb aquest
concepte. Donar personalitat als espais urbans hauria de ser un dels eixos
d’una determinada visió de país. Si l’aposta són els no-llocs, si l’aposta és
l’estandarització... no crec que a la llarga siguem més competitus. Lógicament
estic simplificant però els principis són importants. Les Balears són plenes de
centres històrics amb uns valors singulars. Palma especialment. Si les compres
o l’oci es realitza en aquests espais inevitablement i de forma natural hi haurà
singularització.
Tenc la sensació que en determinats àmbits
en tot cas arribam tard. Probablement hi ha un segment dels nostres visitants
que poden cercar centres comercials potents... ara bé això ja ho poden trobar a
moltíssimes altres destinacions. Passa bastant també amb el turisme de
congressos... El que vull dir és que era molt més fàcil fa anys situar-se a un
mercat emergent que ara trobar un forat dins un mercat en un cert sentit fins i
tot saturat.
Pens que una política intel·ligent passa per
prioritzar les nostres potencialitats que són les nostres singularitats... Si
vols tenir una marca reconeguda i d’èxit t’has de diferenciar... I crear marca
per una destinació turística no és precisament un tema menor.
Aquesta legislatura s’han trencat molts
d’equilibris i s’han prioritzat unes decisions polítiques que poden ser
contraproduents pel que des d’un punt de vista de racionalitat semblaria més
encertat. Alguns es poden enlluernar amb una inversió milionària però la vida
és complexa i des d’un punt de vista de l’interès general s’han de valorar
totes les implicacions i s’ha valorar els efectes a mitjà i llarg termini...
Aquesta és la mare dels ous!