Sempre que se celebren unes eleccions a un lloc on existeixen algunes
dinàmiques i alguns factors d’influència que són similars als de les Balears
les lectures i interpretacions són inevitables. Ens agradi o no, és evident que
una part del comportament electoral balear s’explica en clau estatal, per tant,
veure l’evolució i les tendències a nivell estatal és interessant. En aquest
sentit, s’ha de dir que Andalusia té les seves peculiaritats, és a dir, només
parcialment reflexa aquesta tendència estatal. La potència del PSOE andalús no
és la que té aquest partit a nivell estatal i això acaba determinant moltes
coses. A més s’ha de tenir en compte que no és el mateix unes eleccions només
autonòmiques que unes eleccions autonòmiques i municipals. Partint, en
conseqüència, d’aquesta precaució i circumstància específica, anem a veure
algunes coses que si poden tenir algun tipus de translació.
En primer lloc, pens que la davallada del PP i del bipartidisme en general
té una part de tendència estatal. El PP perd més de 500.000 vots, el PSOE més
de 110.000. Els dos partits van a la baixa. En el cas del PP la davallada és
especialment greu, perquè així com els socialistes poden dir que van a la baixa
de manera suau, els populars hi van de forma brutal, passar de 50 escons a 33
no són bromes.
En segon lloc, pens que hi ha una eclosió, que en el cas d’Andalusia se
suavitza, de nous partits molt especialment de Podemos i Ciudadanos. Altres
partits com Vox i UPyD sembla que no tenen espai. En el cas de Podemos pens que
beu fonamentalment dels nous votants, d’Esquerra Unida que a Andalusia mig
resisteix perquè era força sòlida en aquest territori però que ho tendrà molt
difícil on no té aquesta solidesa, i dels descontents del PSOE. En el cas de
Ciudadanos és evident que beu, sobretot, del PP com també és important destacar
que el seu líder, Albert Ribera, ha estat molt present i ha fet molta campanya
cosa que lògicament no podrà fer a Balears, si bé, també és cert, que gràcies
als seus bons resultats encara guanyarà més protagonisme mediàtic.
Partint d’aquestes dues grans conclusions. Sembla que la tendència estatal
que, per tant, també es reflectirà a les nostres illes serà un retrocés del
bipartidisme i una entrada destacable de Podemos en base als nous votants, i a
persones provinents d’Esquerra Unida i PSOE. Aquestes dues conclusions crec que
són bastant irrebatibles. També crec que Ciudadanos recollirà una part dels
electors descontents del PP i que es menjarà en gran part el que pogués existir
d’UPyD.
Lògicament a més de la tendència estatal pot haver, hauria d’haver i hi
haurà, una tendència balear. Obviament aquestes dues tendències no són
compartiments tancats sinó que s’interrelacionen i interactuen. Tanmateix això
ja són unes altres cinc centes i un altre tema...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada