Infraestructures

 

 

Els poders públics tenen com una de les seves missions principals la planificació i execució d’infraestructures perquè els ciutadans tenguin millor qualitat de vida i perquè els territoris siguin més competitius. De tots és sabut que les Illes Balears tenen importants entrebancs per dur a terme les seves polítiques públiques d’infraestructures. Un dels principals entrebancs que tenim és l’econòmic. Som una comunitat que produeix recursos suficients via fiscal per tenir una bona política en aquest àmbit però que pateix un drenatge fiscal que provoca que cada any, cada any!!!, enviem mar enllà més de tres mil milions d’euros, i a més som a la coa, exercici darrera exercici, en les inversions que l’estat preveu als seus pressupostos generals (pel 2015, Balears 124 euros per habitant en inversió, la mitja espanyola 242 euros/habitant i Castellà Lleó 699 euros/habitant).

 

Davant aquestes xifres és evident que qualsevol projecte polític ambiciós passa per posar l’accent en que això no pot continuar així. Canviar el finançament és clau. Des del Pi entenem que si els ciutadans de Balears no es fan respectar, si continuam apostant pel sucursalisme polític es digui PP, PSOE o Podemos aquesta realitat no canviarà; simplement aquesta no és la seva prioritat. I, en realitat, és imprescindible que canviï per poder fer front a reptes fonamentals.

 

En primer lloc, la depuració de les aigües. No importa dir la importància que té la mar per un país turístic, ni importa dir que qualsevol política ambientalment negativa no té sentit en ple segle XXI... Idò bé, allò cert és que necessitam fer noves depuradores i, sobretot, necessitam reformar i mantenir la xarxa que tenim, i per això necessitam molts de doblers. A un moment determinat el partit governants ens va voler rentar la cara amb una esmena als pressupostos estatals que precisament havia de servir per obtenir centenars de milions d’euros per aquesta qüestió, la realitat és que la moto la varen vendre, la necesssitat hi continua essent, els euros no varen arribar i les depuradores es continuen deteriorant...

 

En segon lloc, les infraestructures de transport han de ser segures, sostenibles i eficients. Per això a nivell de carreteres ja hauríem d’haver acabat el segon cinturó, o el desdoblament de Llucmajor a Campos, i hauríem de poder fer les millores imprescindibles a les carreteres existents. Per això el túnel de Sóller ha de ser de franc i no el túnel més car d’Europa. Per això a nivell de tren l’electrificació de la xarxa és inajornable.

 

En tercer lloc, també tenim un problema competencial. Per les Balears els nostres aeroports són probablement la gran infraestructura. Que aquesta gran infraestructura enlloc d’estar al servei de Mallorca, Menorca i Eivissa estigui al servei del compte de resultats d’una empresa pública o el que encara pot ser pitjor d’una empresa privada és inacceptable. Els aeroports insulars s’han de gestionar de manera individualitzada no només perquè aquesta seria una gestió més eficient i més potenciadora de la lliure competència enlloc del monopoli públic o publico-privat que alguns semblen defensar sinó, sobretot, perquè és l’única garantia que l’interès general de les Balears presidirà les decisions. Dels ports d’interès general en podríem dir bàsicament el mateix.

 

Lògicament amb un finançament just no només es podria fer una bona política d’infraestructures sinó també sanitària, educativa, d’empresa... Generam recursos per tot plegat, el que ens manca és que lluitem perquè això sigui així.