Una segona mesura que s’ha de prendre és
establir amb caràcter general per illes el règim d’obertura i els horaris
comercials per aquells locals amb una superfície superior a 300 metres quadrats o
una superfície superior que es pogués establir. El funcionament dels comerços
grans i mitjans no només afecta a un municipi sinó que té conseqüències sobre
els municipis veïnats, per tant, és una política supramunicipal en que els
ajuntaments han de participar però que no poden ser els únics que la
determinin. Si la determinació de les zones de gran afluència turística que
permet als locals de més de 300
m2 obrir sense límit de festius es fa municipi a
municipi, a uns s’acorda i altres no, ja es veu que aquesta política comercial
no tendrà ni cap ni peus, serà contradictòria i que s’haurà passat la pilota
als ens locals quan el Govern o el Consell han de donar coherència a
l’ordenació territorial de l’activitat econòmica. Lògicament la definició
d’aquest règim de lliure obertura per comerços superiors a 300 m2 ha de ser consensuat
amb les patronals del petit i mitjà comerç des d’una visió global de cada illa
i la seva complexa realitat. El que no és admissible és el que està passant amb
les zones de gran afluència turística: incompliment de l’acord assolit entre
les patronals i el govern, una normativa poc clara que permet una situació i la
contrària, cada municipi condicionant la política comercial general en funció
d’alguns comprensibles interessos locals i una Conselleria que dona carta
blanca a aquest desgavell.
Una tercera qüestió que s’haurà d’abordar de
manera immediata pels nous governs serà la planificació comercial. La redacció
i aprovació d’un pla director de comerç és imprescindible si realment volem
tenir una política seriosa en un dels àmbits econòmics més importants del
nostre teixit productiu. Aquesta legislatura res s’ha fet en aquesta qüestió
cabdal probablement perquè no tenir planificació es considera la millor fórmula
perquè els grossos facin el seu camí...
Un quart tema on pens que s’haurà de fer
molta feina els pròxims anys és en el tema de la dinamització dels centres
urbans comercials, fent-los atractius (activitats als carrers, bonificació
d’imposts per reforma i millora de comerços, senyalització, publicitat, webs
informatives, neteja, seguretat...).
Segur que hi ha altres moltes qüestions que
també haurien de ser objecte de replantejaments: les rebaixes, l’associacionisme...
En tot cas, el que no és de rebut és donar totes les facilitats del món a un model
comercials de grans superfícies oligopòlic mentre s’oblida i es perjudica al
comerç de proximitat que és el que representa l’interès general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada