Com sempre uns resultats electorals donen per fer
moltes lectures i interpretacions. Els resultats de les europees
d’aquest 25 de maig no són una excepció en aquest sentit, tot i
que convé dir que extrapolar tendències d’unes eleccions a unes
altres és un exercici arriscat i molt sovint cridat al fracàs. Me
centraré en els resultats balears, intentant detectar alguns
corrents de fons.
En primer lloc, diria que m’ha sorprès que la
participació no fos encara més baixa. Pens que el descrèdit de la
política és més fort el 2014 que el 2009, per tant, semblava que
hi havia d’haver més abstenció. No ha estat així, la qual cosa
vol dir que no hem de ser tan pessimistes, tot i la desafecció i tot
i que aquest tema és altament preocupant, hi ha un bri d’esperança
en una certa mobilització dels més descontents amb el sistema...
L’antipolítica mai serà solució, en conseqüència, que el
descontent es vehiculi políticament seria el desitjable.
En segon lloc, l’esclat del bipartidisme PP-PSOE
és molt fort. Passar de representar a Balears més del 80% dels
ciutadans que exerceixen el dret a vot a representar manco del 50%
d’aquests ciutadans no són bromes. I si això hauria d’encendre
les alarmes d’aquestes dues grans maquinàries de poder encara més
patètic em sembla que algú després de perdre 15 punts ho celebri
com una victòria. Els dos partits estan en retrocés i quan més
s’estorbin en reaccionar més s’accentuarà aquest procés.
En tercer lloc, guanyen vot i pes els partits que
estan fora de les institucions. Molta gent cerca noves alternatives
polítiques, més fresques, manco hipotecades, més transparents i
clares, més lliures en relació als poders econòmics i mediàtics...
El fenomen Podemos és indicatiu d’aquesta tendència encara que en
la seva personificació me pareix conjuntural perquè és un moviment
molt lligat a un líder mediàtic i unes eleccions especialment
proclius a aquests desbordaments. De totes formes s’ha de
reconèixer l’èxit i analitzar atentament l’evolució.
En quart lloc, la fragmentació de l’esquerra.
En aquestes eleccions l’elector de dreta s’ha abstingut més que
el d’esquerres, si bé el d’esquerres el que ha fet és
fragmentar el seu vot entre una gran varietat d’opcions, algunes
han obtingut representació i d’altres no. El PP continua tenint un
avantatge en relació a l’esquerra que és la concentració del seu
vot enfront la dispersió. Així com el PSOE té molts de vasos
comunicants amb altres partits perquè l’afebliment dels
conservadors fos més fort també s’hauria de produir això a
l’espai polític ocupat pels populars, que com és sabut va del
centre a l’extrema dreta. Si bé es pot especular sobre si opcions
com UPyD acaben disputant electorat a uns i altres.
En cinquè lloc, el nacionalisme d’esquerres
s’ha mobilitzat i repartit entre Esquerra i la Primavera Europea.
Aquest espai és rellevant, està motivat per les agressions del
Govern Bauzá a la llengua pròpia, a l’escola, als símbols, a
l’estat de benestar... Aquest espai s’ha d’acabar d’articular
a través de l’acord de Més i ERC.
Aquestes són algunes reflexions inicials a la
vista dels resultats. Així podem enunciar alguns interrogants de la
política balear: 1. Aclarir si s’aconseguirà reeixir en la
construcció d’una opció en clau balear capaç de recollir, entre
d’altres coses, una part del desgast del PP que no va enlloc; 2 Si
la fragmentació de l’esquerra se reconduirà a Més o guanyaran
força Esquerra Unida i Podemos, entre d’altres, una excessiva
fragmentació pot acabar sent perjudicial especialment per ells
mateixos; 3 Si el bipartidisme reaccionarà i recuperarà una part de
la desil·lusió generada, ho tenen difícil perquè continuaran sent
el sistema, el marge de maniobra és molt petit per moltes
circumstàncies i la crisi erosionant; 4 Quines possibilitats tenen
partits com UPyD d’arrelar a les institucions d’autogovern.
Si Més i El Pi se eguesin presentat jo crec que heuríen fet un bon paper, sa gent está tan desilusionade des politics actuals que un cambi aves estat molt bo. Crec que al manco un eurodiputat tendríem. :-)
ResponElimina