Diputats, pluralisme i cost

El President Bauza i el PP han presentat públicament la seva proposta de reforma de la llei electoral. Aquesta proposta inclou una reducció del número de diputats del nostre Parlament. La justificació d’aquesta mesura que s’ha donat ha estat la de l’estalvi (xerren d'11 milions d’euros), reducció de costs. És realment així? Aquest és realment el motiu del canvi que es vol fer?

En la meva modesta opinió, resulta bastant evident que l’explicació econòmica és feble i ben poc sostenible. Per què? Per la senzilla raó que l’estalvi no està tan relacionat amb el número de diputats com amb la remuneració d’aquests diputats. I perquè només dins l’àmbit del parlament existeix una estructura paral·lela, els secretaris de grup parlamentari que són càrrecs partidistes, que també tenen el seu cost.  Si, com es diu, la majoria dels diputats passassin a cobrar per dietes enlloc de tenir dedicació exclusiva, i si es reduïssin els secretaris dels grups, l’estalvi seria una realitat i, sobretot, podria ser imminent ja que aquest canvi no necessita de cap modificació legal i pot ser efectiu en molt poc temps (una setmaneta). Si realment del que es tracta és d’estalviar, perquè el partit majoritari que té majoria suficient no pren aquests acords?

Si l’explicació econòmica presenta una feblesa justificativa patent i una incoherència òbvia més insostenible és encara el caràcter innocu de la reforma. La teoria i l’experiència electoral demostra que aquesta reducció el que farà és afavorir al partit tradicionalment més votat i el que farà és perjudicar el pluralisme ja que dificultarà l’entrada de nous partits a la cambra legislativa. I això per no xerrar del complicat tema de l’equilibri entre illes. O per no xerrar si el funcionament intern d’un poder com el legislatiu l’ha de definir un altre poder com és l’executiu.

Els diputats representen el poble, personifiquen un dels grans poders com és el legislatiu, aproven les normes fonamentals del sistema, les lleis, i controlen al govern. Aquestes essencials funcions dins una democràcia han de quedar perfectament garantides, qualsevol canvi que perjudiqui aquestes funcions ha de ser degudament debatut i estudiat. I debatre i estudiar no és posar enmig del debat públic unes quantes tones de demagògia...

Perquè, aquesta n'és una altra. De sistemes electorals no n’hi ha de perfectes, tots tenen les seves virtuts i els seus defectes. Ara bé, és desitjable que les regles del joc responguin a un cert acord i  en aquest cas, no fa l’efecte que s’hagi cercat el consens. Tot el contrari: l'objectiu, únicament, és treure un rèdit partidista. Ni en el fons ni en les formes es pot compartir una proposta que no té com a principi rector la reducció dels costs sinó finalitats espúries bastant evidents.