Un dels problemes de l’actual
règim democràtic és l’excessiu poder d’uns partits massa controlats per un
reduït grup de persones. Si la democràcia és el poder del poble, que el poder
el tenguin un o dos partits, controlats per unes persones que dominen els
ressorts per perpetuar-se resulta rebutjable. I d’aquí que siguin moltíssimes
les veus que reclamen que els partits s’obrin i es democratitzin.
Com tots els debats aquest també
és enormement complex. Que el sistema necessita reformes i millores sembla
innegable. Allò que succeeix és que aquestes reformes i millores no es poden reduir
- no s’haurien de reduir- a dos o tres consignes més o manco vistoses.
En la meva opinió, allò
prioritari és restar poder als aparells dels partits. I per fer-ho s’ha d’actuar, com a mínim, sobre
algunes qüestions essencials. La primera és recuperar la idea de la
separació de poders. Que les decisions d’altes institucions o de tribunals de
justícia es prenguin en funció de l’ordre o indicació partidista és haver
atorgat als partits un poder que no els corresponia. Per tant, el sistema de
designació ha de ser modificat per obstaculitzar que la decisió sigui únicament
del partit. Les formacions polítiques tenen una funció molt important en una
democràcia, ara bé, no ho han de contaminar tot, hi ha espais que han d’actuar
amb una altra lògica, com ara el mèrit i la capacitat. I la politització de la
justicia i la judicialització de la política no és una bona opció, més enllà de
depurar les males praxis que es puguin cometre.
La segona qüestió on s’ha
d’actuar és en l’enfortiment de la societat civil. Els partits són un
instrument fonamental per a la participació política, però no són l’únic. La
societat, més enllà dels partits, també s’ha d’articular. Si l’associacionisme
és fort i independent, si l’articulació dels lobbys és transparent i sòlida,
aleshores, el funcionament serà més ric, clar i divers. Una societat civil amb
poc nervi sigui per la seva petitesa o perquè està controlada pels partits és
una societat políticament feble.
En tercer lloc, s’ha de potenciar
la democràcia directa, és a dir, referèndums, consultes, iniciatives
legislatives populars… hi ha multituds
de temes que amb una cultura de democràcia directa deixarien d’estar en mans
dels partits per passar a estar en mans dels ciutadans. La Llei de l’avortament seria un bon exemple. A
Suïssa i Estats Units això és pràctica habitual.
En quart lloc, són molts els que
proposen actuar sobre el sistema electoral. En primer lloc es proposen circumscripcions
més petites per tal d’aconseguir que els electors coneguin directament als seus
diputats, cosa que provoca que el diputat posi més el seu esforç en els seus
veïnats que en el partit. Es diu que amb una circumscripció petita el vot no
està tan condicionat per les sigles sinó per la feina i mèrit del candidat. En
general, però, això és propi de sistemes majoritaris que donen manco pluralisme
i manco representitivitat que el sistema proporcional. El que es pugui guanyar
en proximitat i manco dependència del partit no hauria de generar efectes
secundaris pitjors… i l’efecte secundari de deixar sense representació bona
part de la societat no és poca cosa.
També en relació al sistema
electoral hi ha la possibilitat de llistes obertes i/o desbloquejades. L’experiència
del Senat no és precisament massa esperançadora sobre un canvi real per la
implantació d’aquesta fórmula. A les llistes obertes passa com a les primàries ofertes (també per
simpatitzants): el debat es redueix molt a les cares, a les persones, i molt
poc a les idees i les propostes. Així, devora les virtuts indubtables: l’augment
de la participació en l’elecció del responsable i la seva legitimació.; també
té els seus defectes: tensiona el partit, redueix el debat al nominalisme, i no
difumina l’aparell del partit que continua influint…
Encara que sigui una alternativa
que hagi desaparegut el que hauríem d’aconseguir serien un partits molt més
participatius, més vius i plurals, on el debat fos possible. Perquè encara que
això sigui poc concret i molt intangible el cert és que un dels problemes de
fons és la cultura política i el gruix de massa crítica que hi ha a la
societat. Més enllà de millores concretes, absolutament necessàries, també hi ha
d’haver un canvi en la mentalitat col·lectiva: la necessitam més formada i
informada, manco partidista, més diversa i més ponderada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada