El nou sucursalisme

 

 

D’ençà de l’arribada de la democràcia l’any 1978 l’esquema polític estatal ha respost a un model dominat pel bipartidisme i unes forces nacionalistes molt potents al seu territori i amb una certa influència en la política espanyola. En general, excepte a Catalunya, Euskadi i, en un cert sentit, Canàries, el domini del PP i el PSOE ha estat constant arreu. Així, a llocs com a Balears ens hem acostumat al sucursalisme, és a dir, a unes estructures dels grans partits que tenint la representació democràtica de les Illes sempre han acabat posant la disciplina de partit per damunt dels interessos d’aquestes petit país enmig de la mar.

 

Ara resulta que aquest bipartidisme es veu erosionat per l’eclosió de dos nous partits d’àmbit estatal: Podemos i Ciudadanos. En relació a aquesta novetat convé fer dues reflexions importants.

 

La primera, en la meva opinió, és demostratiu de moltes coses: hi ha una certa posició de partits i mitjans en donar la benvinguda  a aquests dos nous actorrs, ja que provoquen que si no existeixen majories absolutes l’acció de govern no depengui del dimoni nacionalista. I dic que és demostratiu de moltes coses perquè en el fons d’aquest pensament hi ha una renúncia expressa a integrar dins el projecte espanyol a tot allò que representen aquestes forces polítiques, és a dir, els que tot el dia acusen els altres d’excloents se congratulen de poder excloure a les forces nacionalistes. I si aquesta és la seva manera d’integrar la pluralitat ja es veu que el fracàs està assegurat. I això a més és contradictori perquè criminalitzen als nacionalistes al mateix temps que fan recordatoris que la millor legislatura ha estat la primera de n’Aznar, justament quan el consens amb aquests partits va modular la política... Dit d’una altra manera, ells mateixos bravegen que quan millor ha anat Espanya ha estat la legislatura 1996-2000, quan els nacionalistes eren decisius, però que consideren que repetir això seria indesitjable...

 

La segona reflexió és més en clau de comunitats com Balears. Si durant trenta anys hem estat sotmesos a una injustícia constant de drenatge fiscal empobridor; i això ha afectat i afecta a la nostra competitivitat, bàsicament perquè patim la pressió tributària més alta de l’estat o perquè dedicam molt manco que la resta a una inversió de futur com és l’educació, o ha afectat; i afecta al nostre benestar, bàsicament perquè tenim una despesa sanitària o en dependència a la coa de l’estat... resulta evident que el nou sucursalisme Podemos-Ciudadanos no té com a prioritat resoldre aquesta injustícia. Segur que tenen altres prioritats, també legítimes, però no aquestes. Per això és tan important que la gent no es deixi enlluernar per un cert factor moda que acompanya a les novetats amb molt de suport mediàtic.